El record, la recerca i l'heroi

Amb la realització d'aquest treball vaig aprofundir amb la reflexió i la crítica a través de la literatura. Sovint amb les lectures encara que no siguin destinades a l'arquitectura també en pots extreure reflexions i nous aspectes a pensar.  

​

"Conclouré aquest treball amb una valoració més personal. Com a estudiant d’arquitectura crec que estar en contacte amb qualsevol manifestació artística, musical o literària com en aquest cas, m’ajuda en la creació dels meus projectes, m’obra la visió i em fa sentir protagonista del moment que visc i m’increpa sobre per a qui i per què treballo. L’arquitectura no es pot descontextualitzar ni del moment històric, ni de l’espacial. Està lligada a les emocions, a les necessitats i a l’ordre. Com una novel·la, necessita un relat i també com ella requereix un lector. Però, sobretot, la creació de l’obra m’ajuda a ser i a projectar-me, ja que igual que Cercas, el que fem ens fa sentir vius. Cal investigar i trobar respostes creatives i resolutives. 

Per a qui ho fem? A qui ens devem? L’arquitecte es deu als petits herois, ha de resoldre dificultats per crear espais millors. Ha d’empatitzar com va fer Miralles i crear per la llibertat i el gaudir dels qui el precedeixen. El saber no ocupa lloc i llegir m’obre els ulls, m’inspira i m’estructura el pensament. La lectura em crea un bagatge cultural i personal, i un millor sentit crític. Les obres s’emmarquen en un temps i un espai que se’ns plasma per escrit o l’intuïm i que, en qualsevol cas, ens dibuixem en la ment i el construïm." Júlia Ros - 2018