Transversalitat
L'arquitectura és un art que aplica la ciència per poder-se dur a terme. Un art que per mitjà de la tècnica es transforma en realitat.
Estudiar la carrera d'arquitectura ens ha donat les eines de coneixement i d'anàlisi que conjuntament amb les nostres inquietuds personals ens ha permès forjar una capacitat crítica per interactuar i projectar arquitectura.
La riquesa més gran de l'arquitectura és l'ampli ventall de possibilitats i resolucions dins la disciplina i n'és un exemple la quantitat d'assignatures que estudiem a l'escola. Des de la història i la teoria, que ens ajuden a mirar enrere i reconèixer d'on venim per aprendre on anem, fins a la base més tècnica d'estructures, instal·lacions o construcció que ens ensenya a projectar de manera coherent per poder sostenir les edificacions. Alhora que aprenem representació per saber transmetre ben bé allò que volem fer sentir a l'usuari abans de construir-se. Tanmateix, el reconeixement de l'entorn i l'organització del territori també són claus per desenvolupar un projecte respectuós amb el paisatge i conservació d'allò urbà. I per últim projectes, que en la meva manera d'entendre, conforma una suma de totes les altres disciplines i es pot entendre com un resum de les tècniques específiques que aprenem de cada especialització.
L'arquitectura participa de cadascuna d'aquestes matèries i aporta noves visions a cada projecte.
Ara bé, si és cert que la universitat ens dóna les eines, nosaltres som els encarregats de fer amb aquestes, una proposta coherent que faci de l'arquitectura una eina per millorar la nostra visió del món. Contribuint en la millora de la societat, de les necessitats diàries de l'usuari, projectant des de la mirada històrica, i sempre pensant en reduir la petjada ecològica. Aquests són aspectes claus, que no hem de renunciar mai a l'hora de projectar, ja que cada arquitecte és capaç de donar una resposta única i la meva manera d'entendre l'arquitectura és expressada pel meu bagatge personal i altres àmbits que formen part del meu aprenentatge en paral·lel.
El meu interès per la confecció o la ceràmica com a pràctica per experimentar amb altres materials juntament amb la inquietud per donar una resposta eficient i respectuosa amb el medi ambient alhora que incorpora la història identitària del lloc, m'han portat a dur a terme el treball final de grau. Aquest sintetitza moltes de les meves inquietuds així com aspiracions pel futur. Treballar amb la voluntat d'utilitzar materials amb un baix impacte climàtic sobre el planeta, efímers i de fàcil reutilització i que la història i la cultura ens permetin aprendre més. Alhora que el detall i la dedicació són essencials per fer un bon procés.
Totes aquestes disciplines formen l'aprenentatge en paral·lel que complementa la meva visió vers l'arquitectura i alhora, es posa en relació amb els projectes realitzats al llarg dels estudis. On es mostra el detall i l'atenció per trobar solucions eficients i sostenibles, tenint en compte l'entorn i els recursos d'aquest i la necessitat d'investigar materials no convencionals tenint en compte la història.
